dilluns, 11 de novembre de 2013

Filosfoia cactus


Un dia em vaig despertar d’un son profund que havia durat molt i molt de temps. Me’n recordo com si fos ara: estava plàcidament adormida i, misteriosament, una forta ventada em va fer florir, de cop. Normalment aquesta mena de miracle de la natura comprèn un període de temps més o menys llarg; però, en el meu cas, no va ser així. Aquest fet va comportar que estigués ubicant-me durant un temps, patint dia rere dia, perquè ni tan sols sabia què faria. Res.

Amb el pas del temps, a mesura que comets errors i ensopegues un o més cops amb la mateixa pedra, t’adones que res no és com et pensaves. En la meva curta de vida de flor, em vaig adonar com era el món on vivia i el motiu pel qual vaig arribar on sóc ara. Després d’aquella ventada, la sort no em va tornar a somriure mai més: havia canviat el meu destí, si és que això és possible. Mentre contemplava la bonança del temps i em delectava per créixer, sempre hi havia alguna planta més gran i forta que em deixava en la penombra, que em negava la llum i l’escalfor del sol que tant anhelava, i no em permetia superar-me com a flor. Creia ingènuament que les altres m’ajudarien, que hi havia d’haver plantes amb bon cor; però, no... Algun cop, a l’atzar, un humà avorrit o enrabiat, triava alguna planta per aixafar-la, per arrencar-li la vida de cop, o bé fer-la morir lentament. S’apropava, amenaçador. Llavors, les flors del costat, egoistament, s’ho feien venir bé per aconseguir desviar la mirada humana cap a mi.
No passava ni un minut que no hagués d’aguantar un d’aquells menyspreus i marginacions. A la fi, em van aixafar tantes vegades que van aconseguir que, en comptes de morir sense lluitar, en lloc d’enfonsar-me i no fer-hi res, em construís una cuirassa. A partir d’aquell moment, el patiment que m’havien causat no es tornaria a repetir. És des d’aleshores que sóc un cactus.

                           
Júlia Albesa



Dibuix: Sara Herranz

1 comentari :

  1. Júlia, m'encanten les teves historietes :) m'alegra de que també estiguis per aquí. Molts besets guapa

    www.bluejeansssss.blogspot.com

    ResponElimina